El dia després de la nevada vaig pujar a la muntanya a peu, per poder contemplar l'espectacle de l'abric de neu que cobria aquest terreny poc acostumat. Una onada de poesia i felicitat va inundar per moments els meus sentits. Ara tot queda per al record, i tothom, en l'era de la informàtica, en té un petit bocí, però us n'ensenyo el propi, els petits bocins dels grans trossos de la felicitat que podem trobar just... al nostre costat, si volem...
Les imatges precioses, però encara m'ha agradat molt més el teu escrit... Ens hauries d'impressionar més sovint amb la teva poesia feta narració... Vull més escrits!
ResponEliminaMolt guapa la neu i molt correcte l'escrit que sempre té gust de poc. Però em pensava que deia que pitjant a alguna part es podien veure més fotos i no he trobat el lloc on pitjar. Vull veure més fotos del Masnou nevat!
ResponEliminaM´encanta El Masnou, m´encanten les imatges i m´encanta la manera com escrius. Petonets
ResponElimina